Benvingut/da

Sortir

Estimat Josep Fontana

Al pròleg del llibre d’Eva Serra –una altra veu enyorada− que publicarem d’aquí a unes setmanes, Josep Fontana elogia la tasca de diversos historiadors catalans: col·legues seus de trajectòria consolidada i àmplia bibliografia, però també joves investigadors. Tots mereixen el seu elogi generós. Perquè el compromís de l’historiador amb el seu temps i la seva gent ha estat, probablement, una de les constants del pensament i l’obra de Fontana.

A La història després de la fi de la història (1992), l’autor tancava el llibre amb aquestes paraules: «D’entre les ciències socials, la història té el privilegi de ser la més propera a la vida quotidiana i la sola que abraça tot el que és humà. Val la pena que ens esforcem a recollir de terra aquesta esplèndida eina de coneixement i crítica que se’ns ha confiat i que la posem a punt per tal de fer front a un futur difícil i incert.»

Més de vint anys després, un mateix futur incert i un mateix sentit de la responsabilitat inspiraven a Fontana La formació d’una identitat (2014), un dels assaigs que a més gent ha arribat, i en el qual analitzava «el corrent poderós i profund de consciència col·lectiva que és el que ens ha permès preservar la nostra identitat contra tots els intents de negar-la.»

L’últim text que ens deixa el professor Fontana és el pròleg que hem esmentat per a la seva amiga Eva Serra. Però el seu llegat −el pensament crític, l’anàlisi rigorosa, la llibertat de criteri, la paraula justa− perdura en cada article, en cada capítol, en cada llibre dels centenars que ha publicat. Aquest és el tresor que ens regala per sempre als lectors.



Eumo Editorial

Vic, 28 d’agost de 2018